El Bloc de Territori i Medi Ambient

Xarxa d'Espais Natura i projectes de gestió i conservació del territori de la Fundació Catalunya-La Pedrera

ELS ALTIMIRIS, UN MACHU PICCHU AL CONGOST DE MONT-REBEI

2013-11-13 13.34.06

Des de l’any 2004,  la Fundació i el Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona col·laboren per tal de dur a terme excavacions al jaciment de Els Altimiris, un assentament de muntanya consistent en un poblat i un monestir d’època tardo romana i alt medieval (segles VI-VIII), integrat en un paisatge excepcional: el Congost de Montrebei, Espai Natura de la Fundació.

Es dóna la circumstància de que hi ha molt pocs assentaments arqueològics d’aquesta època i per tant, Els Altimiris té una importància cabdal per a reconstruir una part de la història de Catalunya que fins ara tenia molts interrogants. Aquest fet i que es tracti d’un assentament al cim del Montsec fa que se’l pugui anomenar el Machu Picchu català, pel paral·lelisme que hi ha entre els dos assentaments arqueològics.

Es tractaria d’un assentament fundat per alguns romans de la Vall d’Àger que, en ple declivi de l’imperi romà, van fugir a llocs més protegits i fàcils de defensar: al Congost de Mont-rebei a la cova Colomera, i en poc temps, s’establirien més còmodament a la zona d’Els Altimiris, on sembla que controlaven el pas entre el nord i el sud del Montsec (entre la plana de Lleida i el Pirineu). Establiren relacions comercials amb zones properes, fet que els va permetre assolir certa importància econòmica en la seva època.

Aquests romans de finals del segle V després de Crist, van construir una  edificació amb morter de calç, on sembla que hi viuria la família més important de l’assentament; cabanes parcialment picades a la roca, amb parets de sòcol de pedra i tàpia de fang i branques, i amb teulades també de branques i terra.  Per obtenir aigua van construir unes immenses cisternes picades a la roca i canals per captar i conduir l’aigua de pluja per les pendents fins les cisternes.

Cal pensar que, paral·lelament, els líders del grup van promocionar la construcció d’una església, segurament ja dins del segle VI, ocupant l’espai central del poblat, segurament amb advocació a Santa Cecilia, potser ja amb la voluntat d’erigir-se com a comunitat monàstica. Per això es fossilitzaria aquest nom en el pas de Santa Cecilia.

Actualment encara s’estan duent a terme les excavacions arqueològiques per part de l’equip tècnic, i les tasques de restauració i consolidació de l’església, i es preveu en breu deixar-ho condicionat per tal de fer-ho visitable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on Desembre 11, 2013 by in Gent per la natura, Gestió al territori and tagged , , .
%d bloggers like this: